La dreta i la CEOE contra els drets de les dones

A mitjans de maig es va aprovar en el Consell de Ministres el nou avantprojecte de llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

La reforma amplia el dret a l'avortament per a les menors a partir dels 16 anys sense consentiment patern, estableix que la píndola del dia després serà gratuïta en els centres de salut, elimina el període de reflexió de tres dies abans d'iniciar el procés d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE), recull avanços com la baixa per regles molt doloroses o per pre-part des de la setmana 39 de gestació i reconeix com a violència sobre les dones els ventres de lloguer o l'esterilització forçosa de dones amb discapacitat, entre altres aspectes.

Per descomptat, aquesta proposta ha aixecat una furibunda resposta per part de la dreta, i tant el PP com Vox s'han oposat. Els representants de la reacció han intentat ridiculitzar el que per a milions de nosaltres suposa el període menstrual, a pesar que entre el 50% i el 90% de les dones en edat reproductiva experimenten menstruacions doloroses. La ultradretana Macarena Olona ha arribat fins i tot a utilitzar demagògicament els pacients oncològics, assenyalant que li sembla insultant que s'atorguin baixes per la regla mentre que pacients amb càncer no poden fer-ho. I ho diu una representant qualificada de la patronal, que si pogués acabaria amb les baixes mèdiques remunerades de qualsevol tipus.

Feijóo, la suposada cara nova moderada i centrada del PP, s'ha oposat al fet que les dones de 16 i 17 anys puguin avortar sense el consentiment patern, un dret que va eliminar el Govern de Rajoy. Una postura que coincideix sense fissures amb la posició nacional catòlica de Vox, que assenyala aquesta modificació com “un pas més en aquest intent que l'avortament es converteixi en un anticonceptiu”. Això ho defensen els qui s'oposen al fet que les i els joves tinguem accés a una educació sexual inclusiva i en llibertat i a mètodes anticonceptius gratuïts, quin cinisme!

Són precisament els membres del PP i Vox els qui nodreixen les files d'associacions antiavortistes, com la fundació Família o Dignitat Humana, que s'oposen a l'avortament fins i tot en supòsits de violació o malformacions del fetus, i en la cúpula del qual es troben set parlamentaris, alts càrrecs i dirigents autonòmics del PP i dos de Vox.

Aquesta Llei segueix sense garantir el nostre dret a l'avortament en la sanitat pública

Però les crítiques a aquesta llei també han vingut del propi Govern, concretament de la millor representant de l'IBEX 35 que té: la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, qui ha arribat a dir que la baixa per regla dolorosa estigmatitza les dones. Una posició que reprodueix sense subterfugis els plantejaments de la CEOE. El que ens perjudica no és que se'ns reconeguin drets a les treballadores, sinó que es governi en favor dels qui ens exploten i ens paguen pitjors salaris pel nostre gènere.

Aquest projecte impulsat per Unides Podem recull conquestes per als drets sexuals i reproductius de les dones fruit de la potent lluita que hem protagonitzat en els últims anys. No obstant això, té serioses limitacions, començant perquè se cedeix davant la patronal al permetre que la despesa per aquestes baixes sigui assumida amb diners públics i no pels empresaris.

És cert que es recuperarà el dret a l'avortament des dels 16 anys sense consentiment patern i que s'eliminarà el lliurament del sobre amb informació sobre maternitat que es dona als qui demanen interrompre el seu embaràs, amb continguts que en algunes comunitats autònomes provenen d'associacions antiavortistes, i que també desapareixeran els tres dies de reflexió obligatoris després de la seva recepció [5]. No obstant això, no es toca l'anomenada objecció de consciència, que s'ha convertit en un pilar per a impedir que les dones exercim el nostre dret a avortar. Tampoc es posen recursos per a garantir aquest dret en la sanitat pública, tal com recull la llei actual, que és incomplerta sistemàticament: segons dades oficials, el 84,51% de les IVE el 2020 es van realitzar en la xarxa privada.

Aquesta reforma pretén garantir l'avortament als hospitals públics de totes les comunitats creant una llista d'objectors de consciència que permeti planificar els serveis sense haver de recórrer centenars de quilòmetres per a poder avortar i sense que es derivi a centres privats.

Però per què seran diferents les coses ara, si les competències en sanitat estan transferides a les comunitats? Com es controlarà que el PP i Vox no impedeixin l'exercici del nostre dret allí on governen, com a Madrid, Múrcia o Andalusia? [6] Per què es continua permetent aquest suposat dret a l'objecció de consciència que ha restringit el nostre dret a l'avortament fins al punt d'il·legalitzar-lo en la pràctica en alguns territoris? Què canviarà si es manté la sanitat pública sota mínims sense recursos i sense el personal necessari?

Ni als tribunals franquistes ni a l’aparell de l'Estat dominat per l'Església catòlica: els drets de les dones es conquisten lluitant!

Irene Montero i UP volen que aquesta reforma entri en vigor abans de la fi de la legislatura, però el projecte sols ha iniciat la seva tramitació i ja està sofrint canvis que rebaixen el seu contingut: s'ha reduït el permís prepart de la setmana 36 a la 39 i s'ha renunciat a la baixada de l'IVA en productes d'higiene femenina.

Desgraciadament, des de sectors del PSOE s'està pressionant per a eliminar o limitar els aspectes més positius d'aquesta llei per a congraciar-se tant amb la patronal i la dreta com amb l'Església Catòlica. Una política a la qual ja ens té acostumats el PSOE, i que ha suposat, després de més de 20 anys de governs socialistes, que segueixi sense garantir-se el dret a l'avortament en la sanitat pública.

Des de Lliures i Combatives creiem que alguns avanços que recull aquest projecte de Llei són positius. Però diem també que són insuficients, i que seran combatuts aferrissadament per la reacció i l'Església Catòlica, com està succeint amb la llei del “només sí és que sí”.

Si UP vol realment capgirar aquesta situació només podrà fer-ho trencant amb la política de la “correlació de forces” parlamentària i recolzar-se en el veritable motor d'aquesta llei: la lluita del moviment feminista, de les joves i treballadores que ens hem enfrontat als tribunals i les institucions franquistes pels nostres drets i els de la nostra classe.

Volver

LyC 18 web

CAST | CAT | EUSK | GAL

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2