Ni el Papa ni l’Església decideixen sobre els nostres cossos i sobre les nostres vides. Dret a l'avortament lliure, gratuït i a la sanitat pública!
Laura Gil Vattier · Lliures i Combatives
La visita del Papa al Congrés dels Diputats ens ha indignat a moltes. És una vergonya que hàgim hagut de sentir com el màxim representant d’una institució que fa segles que combat els drets de les dones, utilitzava el Congrés dels Diputats per atacar al nostre dret a decidir. Però més escandalós és que aquesta imatge no s’ha produït sota un govern del PP o de Vox, sinó sota el govern del PSOE que es presenta com a defensor de la igualtat i dels drets de la dona.
El 0-3 i tant que hi és! La vaga és un èxit i un tsunami groc omple els carrers de Barcelona
La revolució del 0-3 segueix en marxa. La vaga d’ahir de les treballadores del 0-3 a Catalunya va ser meravellosa. Quina força tenim! Dissabte serem a Madrid i el proper dia 29 davant del Departament d’Educació! I continuarem mobilitzades en les vagues educatives unitàries!
Un 8M massiu contra l’extrema dreta i la guerra imperialista
El moviment feminista està viu, fort i amb més determinació que mai. I això que han intentat de tot per a acabar amb nosaltres. Però els assassinats, les sentencies masclistes, els caps de policia que violen, els Julio Iglesias i els Epstein que pensen que poden fer el que vulguin amb els nostres cossos, les elits econòmiques que ens agredeixen i maltracten, l'extrema dreta que ens posa a la diana i que ens diu que anem a avortar a un altre costat, els salaris miserables, el dret a l'habitatge que ens neguen, els serveis públics arrasats, el racisme que ens copeja…
Una marea lila sacseja més de 40 ciutats en la vaga estudiantil feminista
La joventut en primera línia contra l'extrema dreta i la guerra imperialista!
Galeria de fotos i vídeos. Aquest 6M les aules s'han buidat en suport a la vaga estudiantil feminista convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives. I a les 12 del matí, milers ens hem manifestat en més de 40 ciutats, omplint els carrers contra la violència masclista i l'extrema dreta, i per descomptat contra la guerra imperialista organitzada a l’Orient Mitjà per dos genocides.
6 de març · Vaga estudiantil feminista!
Ens assetgen, ens violen i ens maten! Ja n’hi ha prou!
Som al 2026 i la violència contra les dones continua sent insuportable. L'assetjament, les agressions, les violacions i els assassinats ens persegueixen cada dia. El masclisme ens colpeja als nostres instituts i facultats, a la feina, a la família i als carrers. Estem fartes.
Julio Iglesias, la cultura de la violació feta persona
Laura Luengo · Emakume Aske eta Borrokalariak Bilbo
Tota la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest depredador tan protegit per la dreta espanyola.
La investigació que treu a la llum les denúncies d'extreballadores de Julio Iglesias ens ha impactat enormement. Som milions a les quals ens bull la sang veient de forma tan transparent fins a quin punt gaudeixen d'impunitat aquests matxirulos milionaris. Per això, el primer que volem dir és que ens solidaritzem per complet amb les seves víctimes, i exigim justícia i reparació per a elles.
La ‘Casita de los terrores’ –així és com les víctimes es referien a la residència d'aquest masclista milionari a Punta Cana– era un autèntica presó. Les víctimes han denunciat aquesta situació de tràfic de dones, que comença amb un procés de selecció de personal sobre la base dels gustos i inclinacions del prestigiós Julio Iglesias. Jornades laborals de 16h, abús de poder constant, agressions sexuals continuades, aïllament de l'exterior excusat en la pandèmia de la COVID-19, control del mòbil de les treballadores, control fins i tot del seu cicle menstrual!
Els testimonis són esgarrifosos: “Em va tenir durant hores passant-li la llengua per l'anus i llepant-li el penis [...] perquè ell sentia molt de dolor i això ho calmava. Vaig passar gairebé tota la matinada llepant-li les seves parts. Quan jo parava o em quedava adormida, ell sacsejava el cap perquè seguís”.
No hi ha paraules. Algú es pot creure que el seu masclisme estava ocult o dissimulat? Com s'ha pogut permetre arribar a aquest punt?
Julio Iglesias ha estat conegut públicament per la seva imatge de matxirulo. Aquest personatge ha estat i és reivindicat i idolatrat pels matxirulos que ens fan la vida impossible. Els mateixos que ens parlen de les denúncies falses i de com li “arruïnen” la vida als homes, els que ens criden “feminazis” i boges i els que justifiquen dia sí i dia també la violència contra nosaltres, són els mateixos que abracen la cultura de la violació i el masclisme més repugnant que sempre ha representat Julio Iglesias.
Un personatge molt ben acotxat dins d'una cultura de la violació. I sempre ha sabut, com a bon milionari masclista que ha estat i continua sent, quina és la seva barricada. Va fer campanya per Aznar el 1996. “Amb tot el meu sentiment i el meu raciocini, dic que no hi haurà un millor president per a Espanya que José María Aznar”. Clar que sí, entre ells es reconeixen i es protegeixen.
I els seus aliats no han trigat a aparèixer a reivindicar-lo. Per això surt Martínez-Almeida (alcalde de Madrid) en la seva defensa i manté la medalla d'Or d'aquest agressor. Per això Ayuso diu que la Comunitat de Madrid “no contribuirà mai al desprestigi dels artistes i, menys, al del cantant més universal de tots”. I també les vergonyoses declaracions d'Ana Obregón “Estaves emmanillada? Per què no t'has anat?”. Quina vergonya, quina sensació d'impunitat. Cultura de la violació en prime time per a escarmentar qualsevol que s'atreveixi a aixecar la veu . Aquest és l'ADN de la dreta espanyola: impunitat per als nostres agressors i assetjament contra les víctimes.
Efectivament, Ayuso i Obregón són dones. Però no tenen res a veure amb nosaltres i no volem saber res d'elles. Elles batallen per preservar els privilegis que han aconseguit sota el sistema capitalista, elles i els seus socis. Però la lluita feminista d'aquesta dècada, la que hem aixecat les humils i les treballadores, les que sabem què és sofrir l'assetjament i la humiliació en els nostres centres de treball, ens ha demostrat que som més, i que unides som fortes.
Aquesta època de dones submises i callades i homes matxirulos però galants, aquest temps d'una Espanya ‘respectable’, “de bien”, que reivindiquen alguns, s’ha acabat. I no permetrem que intentin tornar a silenciar-nos. Des d'aquí enviem tota la nostra solidaritat i suport a les víctimes: no esteu soles.
Si toquen a una, ens toquen a totes!
